elcami.cat - Pallars Jussà

Comarca Pallars Jussà al elcamí.cat

Elcami.cat Spined HTML

Comarca Pallars Jussà al elcamí.cat Entra Registra't Select LanguageCatalanAfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBulgarianCroatianCzechDanishDutchEnglishEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekHaitian CreoleHebrewHindiHungarianIcelandicIndonesianIrishItalianJapaneseKoreanLatvianLithuanianMacedonianMalayMalteseNorwegianPersianPolishPortugueseRomanianRussianSerbianSlovakSlovenianSpanishSwahiliSwedishThaiTurkishUkrainianUrduVietnameseWelshYiddish Formulari de cerca Cerca El ProjecteQuè és El Camí? Qui fa possible El Camí? Galeria Col•laboradors i projectes afins Alberg rural El Negre La Marxa Som Camina'lAplicació mòbil i Traces GPS Cercador de trams i rutes d'El Camí Carnet del Caminant Com seguir El Camí Grup de caminants Fem Camí 18 Camipèdia ParticipaApunta-t'hi Vetlladors Camijove Cròniques d'El Camí Com afegir continguts al web BotigaCol·lecció de guies Litografies d'Antoni Tàpies Altres productes Novetats Cròniques Esteu aquíInici Pallars Jussà Patrimoni: Del patrimoni arquitectònic comarcal cal destacar, en primer lloc, els monuments megalítics de fa més de quatre mil anys, com ara els dolmens de Senterada, Cérvoles, Cadolla, Pinyana, Montsor, Reguard i Envall. D’un període encara més antic, de fa 70 milions d’anys, són els ous de dinosaure descoberts a prop d’Isona, a més de restes fòssils i petjades localitzades a la conca de Tremp. A la mateixa localitat d’Isona es poden visitar les restes romanes corresponents a l’antiga Aeso. Al Pallars Jussà també hi ha diverses esglésies romàniques com l’església de Santa Maria de Covet, la de Sant Esteve d’Abella de la Conca i d’altres de més petites com les de Cabdella, Espui, etc. L’element, però, més destacat de la comarca és la xarxa que conformen els anomenats castells de frontera, una xarxa de fortaleses, única a Europa pel seu estat de conservació, que es van construir per garantir la seguretat dels indrets fronterers de Catalunya entre l’emirat de Còrdova i el regne franc. Formen part d’aquest entramat el Castell de Mur del segle X que, juntament amb la col·legiata de Santa Maria, és el paradigma dels castells romànics defensius. També destaca el castell-palau de Llordà, que és extraordinari pel caràcter residencial que té i que tant sols és comparable al Palau Comtal de Barcelona. D’altres castells a destacar són el castell d’Orcau, del segle XI, i el castell de Sant Gervàs No es poden deixar de banda pobles medievals com Salàs de Pallars, Talarn, Llimiana i Aramunt Vell. De l’arquitectura barroca en destaca el retaule barroc de Guàrdia de Noguera, l’orgue de Talarn i l’escultura de Sant Josep a la Pobla de Segur. Finalment, cal tenir en compte l’arquitectura popular de la majoria de pobles, amb cases senyorials, eres, cellers, fonts, carrers i places.   Tradicions: Els raiers Eren les persones que transportaven la fusta del Pirineu per la Noguera Pallaresa, riu que va ser una via de comunicació molt important ja des de l’antiguitat: s’han trobat monedes ibèriques i romanes a ambdós marges del riu. Els raiers utilitzaven la Noguera per transportar fusta fins que es van construir els embassaments. L’aparició de les preses de Sant Antoni, Terradets i Camarasa va suposar l’extinció d’aquest ofici tradicional. Actualment, a principi de juliol i amb un caire festiu, es reviu a la Pobla de Segur el transport de la fusta per un tram del riu: la Diada dels Raiers.   Mercats i fires Els mercats i les fires són uns dels altres atractius turístics importants de la comarca. Cal fer esment als mercats setmanals de la Pobla de Segur, Tremp i Isona, que tenen lloc els dimecres, els dilluns i els dissabtes respectivament; són mercats majoritàriament d’aliments, tot i que també s’hi pot trobar roba i estris de la llar. Pel que fa a les fires, n’hi ha de diversos tipus i se celebren a diferents llocs i èpoques. La majoria són de productes típics de la comarca i es fan un cop l’any: la fira de Primavera de Tremp, que exposa maquinària, automoció, productes del país, etc., o la fira de la Pobleta de Bellveí, que acull bestiar i productes artesanals. Anualment se celebren les Jornades Micològiques, que compten amb activitats repartides per tota la comarca durant els caps de setmana d’octubre.   Productes típics. Els productes típics del Pallars Jussà són bàsicament alimentaris: els formatges i els embotits de porc, com les llonganisses, el xolís i la secallona. Cal destacar-ne la girella, que és un embotit fet de corder i arròs, i els licors fets d’herbes aromàtiques i medicinals com la Ratafia. També descata l’allioli de codony, que acompanya les carns i altres menges, una mostra de com s’aprofiten els recursos que ofereix l’entorn.   Dades GeneralsSuperfície: 1 343.10km²Data Població: 2012Capital: TrempPoblació: 14 113hab.Densitat població: 10.50hab/km² Introducció: El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que ocupa el territori que va des de la conca mitjana de la Noguera Pallaresa i els seus afluents, el Flàmules i el Conques, fins a l’últim gran contrafort pirinenc, la serra del Montsec. Limita al nord amb les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, a l’est amb la comarca de l’Alt Urgell, al sud amb la Noguera i a l’oest amb la comarca de la Ribagorça. Medi i Paisatge: La flora del Pallars  Al Pallars hi ha una varietat florística excepcional a causa de la varietat de clima i de sòl. La gran profusió d’hàbitats i microclimes ha fet del Pallars un lloc platonic per a l’evolució de les plantes que, en molts casos, han esdevingut endèmiques. S’hi localitzen, doncs, endemismes propis de la serralada prepirinenca i també d’altres únics de la serra del Montsec, on s’hi poden observar plantes que no es troben a cap altre lloc del món, però també hi ha plantes que tenen el seu hàbitat a les zones d’alta muntanya.   La Fauna del Pallars Pels mateixos motius que la flora, la fauna pallaresa és també molt diversa. Es poden citar infinitat d’ocells, mamífers, rèptils, amfibis i peixos, però destaquem les espècies cinegètiques com el porc senglar, el cérvol, el cabirol i l’isard. Entre les espècies més significatives de la fauna del Pallars, en destaca el trencalòs, Gypaetus barbatus, que és l'únic ocell del món que menja ossos (osteòfag). Malgrat que s'han produït algunes recuperacions recents, encara és un dels rapinyaires més rars a Europa. Obté el moll dels ossos més grans deixant-los caure de ben alt perquè s'estavellin contra la seva roca preferida de superfície plana, coneguda amb el nom de trencador. El Trencalòs s'observa regularment a Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies, muntanyes que marquen el límit més meridional d'aquesta espècie a Catalunya.   Moviments socials: L’associació naturalista del Pallars Jussà Lo Trencalòs treballa amb projectes de conservació de la natura i d'educació ambiental d’abast comarcal. Va néixer l’any 1995 com a Associació de Guies del Pallars Lo Trencalós. El nom de l’associació és representatiu d’una de les espècies de fauna més emblemàtiques del Pallars. Plataforma unitària contra l’autopista elèctrica al Pallars El desembre del 2009, persones, associacions i partits polítics es van reunir per constituir, de forma unànime, aquesta plataforma per lluitar contra el projecte de l’autopista elèctrica que connectaria Penyalba,  Montsó i Isona. La finalitat de la coordinadora és la de treballar per oposar-se totalment i amb tots els mitjans al pas de l’esmentada línia elèctrica i excloure’n, fins i tot, qualsevol negociació per estudiar passos alternatius de la línia o compensacions. Tradicionalment els pobles de les comarques pirinenques i prepirinenques de Lleida i de l’Alt Aragó han estat els principals afectats i perjudicats per la construcció de desenes de preses i línies d’alta tensió, que han suposat un espoli dels seus recursos naturals i, de forma extraordinàriament contradictòria, no han repercutit en el benestar d’aquests pobles ni han garantit els serveis bàsics a les persones que hi viuen diàriament. Actualment és una de les àrees més deprimides, on hi ha encara pobles habitats sense llum elèctrica convencional. Línies elèctriques d’aquestes característiques atempten contra el gran valor paisatgístic, ecològic i patrimonial que presenten aquestes zones de muntanya, alhora que afecten la salut de les persones que viuen diàriament a prop d’aquestes infraestructures i no els aporten cap benefici. A nivell legal, aquesta línia interconnectada amb les centrals nuclears viola la moratòria nuclear del govern de l’Estat espanyol que impedeix la construcció d’infraestructures nuclears. A més, aquest projecte no es justifica per la demanda local de la zona, ni per les necessitats de distribució i evacuació de l’energia excedentària produïda en els territoris afectats. La plataforma que lluita contra la MAT creu que ara és el moment d’assolir el repte d’apostar per una nova cultura de l’energia que preservi els recursos naturals per al gaudi de les generacions futures i que impliqui a tothom en l’estalvi, l’ús eficient i la generació renovable i descentralitzada de l’energia. Gastronomia: La gastronomia pallaresa conserva tots els seus orígens i és un recull de la història d’aquest territori. Moltes cases encara fan el ritual de la matança del porc, del qual se n’aprofita tot per fer secallones, xolisos, bulls de la llengua, orella i morro, peus de porc, pernils, confitat, etc. En el receptari tradicional pallarès s’hi pot trobar de tot: des de l’allioli de codony amb torrades fetes a la llar de foc, el pa amb tomata, oli i sal, que era la millor manera de menjar pa tou durant tota la setmana, la truita de carreretes o l’escudella de tota classe de verdures fins a llegums, pasta i carns que hi havia al rebost. També destaquen els preuats embotits de porc o de caça i els guisats: de conill amb cargols, de pollastre de corral amb bolets, de cargols amb moixernons i els fets de caça com els civets de senglar, de llebre, etc. Com a rostits cal esmentar la cuixa de xai farcida, l’espatlla de cabrit i el pollastre amb prunes. El plat emblemàtic pallarès, però, és la girella, un embotit fet de xai i arròs que es serveix calent, arrebossat o bé amb guisat de potes de corder. I com a postres típiques hi ha el brossat amb mel, el mostillo de mel amb nous o bé el mostillo de vi. Visiteu les nostres contrades i no dubteu a gaudir la cuina autòctona pallaresa! Característiques llengua: El català pallarès pertany a la categoria del català occidental. És la varietat constitutiva del català al Pallars, que per llurs condicions geogràfiques pròpies és un dels dialectes més conservadors de la llengua catalana. Una de les característiques fonètiques del pallarès és el vocalisme. Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català unstipulated hi ha e tancada, com per exemple en paraules que tenien E curta en llatí: era, adés, herba; en possessius: meu, teu, seu; en paraules que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera); en paraules que tenien A en llatí: llet, i formes del verb fer, i també en el sufix -er < -ARIUS, igual que en català ribagorçà. Una altra de les seves característiques fonètiques és el consonantisme. Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maió (major), goi (goig)...; l’evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)... En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya)... A nivell de morfologia, els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests), combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de n'hi, presenta la convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4a), -au (5a) / -em, -eu, els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva, -iva: feva (feia), voliva (volia), sentiva (sentia), el verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2a), é (3a), no diferencia per i per a i utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat).   Activitat econòmica: La comarca del Pallars Jussà és una comarca força terciaritzada per l’augment del turisme i els serveis, sobretot a causa de millores en l’administració pública i la sanitat. Tot i això, cal destacar la importància dels altres sectors. En unstipulated el sector primari és força més important que a la resta de Catalunya i, en canvi, el sector industrial hi té poca presència. Pel que fa al sector primari, és força important i sòlid, amb uns nivells d’activitat i de producció força elevats. Presenta una gran diversitat de conreus, entre els quals destaquen els cereals i els farratges per alimentar el bestiar. El tipus de bestiar predominant és el porcí, seguit del vaquí. Tot i que el bestiar oví també és important, ha disminuït molt en els darrers anys, ja que es basa en el pasturatge per la muntanya i s’ha produït una disminució considerable del nombre de pastors que s’hi volen dedicar. Desafortunadament, aquesta manca de relleu generacional fa perillar-ne la continuïtat. El sector de la indústria va lligat a les centrals hidroelèctriques, el desenvolupament de les quals va ser molt important per al desenvolupament econòmic de la comarca. La resta d’indústries se solen concentrar a Tremp i la Pobla de Segur, d’entre les quals destaquen la indústria de la fusta, la de mobles i la indústria lletera. També cal tenir en compte petites indústries d’aliments que normalment són de caire familiar. El sector de la construcció ha anat guanyant en importància gràcies a l’augment de la presència de l’administració pública a la zona i de l’augment de les segones residències, tot i que recentment ha patit una recesssió. El sector terciari està lligat fonamentalment a l’augment dels serveis en l’administració pública, com són l’ensenyament i la sanitat, i, també, a l’augment del turisme a la comarca. En conseqüència, han augmentat el nombre d’allotjaments, sobretot de turisme rural (fet que ha permès al sector agrari i ramader compaginar les activitats primàries amb el turisme), i l’oferta de restaurants i bars.   Museus: Els museus presents a la comarca són de temàtica variada i recullen la cultura, la història i l’activitat econòmica del Pallars Jussà. El Museu hidroelèctric de Cabdella presenta un viatge per la història de la construcció de les centrals hidroelèctriques, a més de mostrar els elements que en formen part del funcionament; el Museu de la Conca Dellà, situat a Isona, presenta elements de la cultura romana i de l’època dels dinosaures; el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp està destinat al coneixement de la naturalesa; el Museu dels Raiers, al Pont de Claverol, presenta un viatge per la història dels antics raiers; i les botigues-museu de Salàs de Pallars mostren antics espais comercials, com una barberia, una tenda de queviures i altres comerços de l’antiga vida als Pirineus.   Informació Pràctica: Com arribar-hi amb transport públic? Línia Lleida-La Pobla dels Ferrocarrils de la Generalitat i diferents línies d’autobusos que creuen la comarca. FFCC 93 205 15 15. http://www.fgc.es/cat/lleida-lapobla.asp      ALSA 902422242 www.alsa.es   Turisme Pallars Consell Comarcal del Pallars Jussà: www.pallarsjussa.org, 973 650 187 Portal d’informació turística del Pallars Jussà: www.pallarsjussa.net Oficina de Turisme del Tren dels Llacs: www.trendelsllacs.cat, 638683177     93 844 45 53 - 608 035 983 - pas@elcami.org PAS el Camí - Copyleft (cc) © 2014. Alguns drets reservats Portal Web desenvolupat per Odisean: Web & Services Avís Legal Política de Privacitat Política de cookies